Introduït a Europa pels portuguesos en el segle XVI, el ventall és un dels utensilis que ha acompanyat a les dones durant segles i s’ha convertit en un complement imprescindible de la moda femenina. A més de ser una sofisticada eina de comunica
No podem precisar la data exacta en què va aparèixer el primer ventall, encara que potser els nostres avantpassats van inventar un aparell per a revivar les flames de les llars per a cuinar. Els objectes per a ventar-se es tenen registrats des de l’antiguitat: els egipcis, babilonis, perses, grecs (que els cridaven flabelli) i romans utilitzaven aquest tipus d’objecte com a article de luxe, només per a la classe més adinerada.
El ventall es va fer popular com a objecte per a refrescar-se i ja era considerat un objecte noble en la cort. Al llarg del segle XVI i la major part del XVII, França va substituir a Venècia en la producció de ventalls rígids. Amb el temps, els ventalls es van fer tan populars i la demanda d’ells va començar a créixer tant que els fabricants francesos van formar una éventatillistes, o associació de fabricants de ventalls, en 1678. En aquella època, els ventalls es fabricaven amb tela perfumada o cuir, la societat francesa estava disposada a pagar quantitats elevades per a adquirir aquests articles, considerats ja com un dels elements essencials per a qualsevol persona adinerada i elegant.
En el segle XVIII, l’artista francès Eugenio Prost es va instal·lar a Espanya i es va convertir en el productor més gran de ventalls, superant la producció de països com Itàlia i França. Dissenys diferents i molt variats: relleus, colors i materials i en molt diferents formes i grandàries. S’usaven en qualsevol esdeveniment al qual concorregués un gran nombre de persones; s’havia convertit en un imprescindible. A la fi del segle XVIII, la moda va obligar al fet que els ventalls anessin més petits per a poder guardar-los en les bosses de les dones.
L’objecte va passar a tenir una altra funció a més de constituir una peça imprescindible en el guarda-roba d’una dona: es va convertir en una eina de comunicació. El seu moviment, posició o col·locació van donar pas al llenguatge gestual que les dames dels segles XIX i XX utilitzaven per a comunicar-se en secret, ja que tenien una llibertat d’expressió molt limitada.
Aquesta és una forma de comunicació molt discreta i varia d’un país a un altre i d’un moment a un altre. Exemples dels missatges que podien llançar-se amb un ventall:
- ventar-se lentament, o obrir i tancar molt a poc a poc el ventall significa que la dona està casada i l’home li és indiferent.
- Tancar a poc a poc el ventall vol dir “Sí”.
- Si s’obre i es tanca ràpidament vol dir “cura, estic compromesa”.
- Aixecar els cabells o moure el serrell amb el ventall significa que la dona pensa en el seu estimat i no l’oblida.
- També pot servir d’avís en situacions de perill. Cobrir-se el rostre amb ell vol dir “cura, ens vigilen”.
El ventall com a suport publicitari
En ple segle XXI la consideració del ventall com a eina de venda de productes i serveis. El ventall s’adapta com a suport publicitari funcional i econòmic, en diferents materials i dissenys creatius per a institucions públiques o privades, empreses, associacions o organismes de tota classe.
Amb una alta visibilitat i comunicació massiva. Tu també vols cridar l’atenció?
